El resveratrol (3, 5, 4'-trihidroxiestilbè) és un compost fenòlic del grup dels estilbens present principalment en productes del raïm, com ara el vi. En aquests aliments, el resveratrol es troba lliure o com a piceid (resveratrol-3-O-glucòsid) en les seves respectives formes isomèriques. El resveratrol és un compost de gran interès en nutrició i medicina degut al seus potencials beneficis en la salut, com a anti-carcinogènic, neuroprotector i antioxidant, com a modulador lipídidic i del metabolisme de les lipoproteïnes, antiagregant plaquetari, i amb una certa activitat estrogènica . Actualment, s’està hipotetitzant que el resveratrol actua utilitzant les mateixes vies metabòliques que la restricció calòrica. Els seus efectes biològics han estat majoritàriament estudiats in vitro, tot i que en els últims anys s’està començant a corroborar amb estudis in vivo. Alguns d’aquests efectes, especialment com antioxidant, necessiten unes concentracions elevades en teixits, tot i que són una excepció alguns dels seus efectes com a quimio-preventiu i quimio-terapèutic enfront el càncer. En aquest cas, el resveratrol afecta l’activitat dels factors involucrats en la transcripció, proliferació i resposta envers l’estrès i lideren la modulació dels factors apoptòtics i de supervivència en la carcinogènesis. En les malalties ateroscleròtiques i neurodegeneratives, l’efecte del resveratrol no és degut únicament a les seves propietats antioxidants i antiradicalàries, sinó que també intervenen en la modulació de les vies de la transducció de les senyals cel·lulars i l’activació de diversos enzims a concentracions micromolars.
Actualment els estudis van encaminats a estudiar las seva biodisponibilitat en humans. El resveratrol s'absorbeix bé a l'intestí prim, però la seva biodisponibilitat és baixa. Per tant, els seus beneficis en la salut derivats de la ingesta són deguts als metabòlits biològicament actius que es formen. En aquest context, la caracterització del seu perfil metabòlic in vivo, i específicament en humans, ens ajudarà a conèixer quins metabòlits poden interaccionar per produir una senyal o arribar als òrgans diana i, per tant, ser responsables dels beneficis del resveratrol per la salut.
El nostre grup d'investigació, a través d'estudis clínics i epidemiològics, estudia la biodisponibilitat del resveratrol en humans després d'una ingesta moderada de productes vinícoles com el vi i el cava. La utilització de l'espectrometria de masses ha permès posar a punt mètodes molt sensibles i selectius per detectar el resveratrol i els seus metabòlits en mostres biològiques. Això ha donat lloc a que per primera vegada s'hagi trobat el resveratrol i els seus metabòlits en lipoproteïnes de baixa densitat humanes (LDL). A més a més, el fet de que el resveratrol es trobi majoritàriament en productes vinícoles, fa que sigui un bon candidat per ser un biomarcador del consum de vins.
Un biomarcador nutricional és aquell compost o metabòlit del mateix, que es mesura en l’organisme (plasma, orina...) i que s'utilitza per conèixer l'exposició de l'individu a l'aliment. Els biomarcadors nutricionals presenten varis avantatges respecte a les dades provinents d'enquestes nutricionals. Un bon biomarcador nutricional ha de complir els següents requisits: especificitat, una adequada vida mitjana i una bona correlació entre biomarcador i ingesta. Els metabòlits del resveratrol en orina poden ser utilitzats com a biomarcadors del consum moderat de vi . Actualment s'està participant en l'estudi PREDIMED per corroborar els resultats en un estudi epidemiològic a gran escala, on els individus ingereixen diferents models de consum de vi (quantitat i tipus).
PUBLICACIONS DEL GRUP:
Enllaços:
[1] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23896999
[2] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23146569
[3] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22945685
[4] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22906730
[5] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22465220
[6] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22205309
[7] http://dx.doi.org/doi:10.1186/1743-7075-8-29
[8] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21196008
[9] http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6T6R-4XS6FHX-1&_user=145085&_coverDate=06%2F15%2F2010&_rdoc=1&_fmt=high&_orig=gateway&_origin=gateway&_sort=d&_docanchor=&view=c&_searchStrId=1700381968&_rerunOrigin=google&_acct=C000012098&_version=1&_urlVersion=0&_userid=145085&md5=489889fe2ec55d105edfe64310453fbd&searchtype=a
[10] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19167481
[11] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18782464
[12] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18096094
[13] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17170057
[14] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16675507
[15] http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15889903
[16] http://iospress.metapress.com/content/l02lqbj96kgr9xbm/fulltext.pdf